substrat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/supsˈtɾat/
Occidental:	nord-occidental /supsˈtɾat/
	valencià /supsˈtɾat/, /susˈtɾat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí substratus, segle XX.

Nom

substrat m. ‎(plural substrats)

1. (lingüística) Llengua que ha estat substituïda per una altra incorporant elements lèxics a la nova llengua sobrevinguda.

   L’ibèric és un dels substrats preromans del català.

Relacionats

• (lingüística) superstrat, adstrat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: substrate ^(en)
• Castellà: sustrato ^(es)
• Francès: substrat ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: subs·trat (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC