stupefactus
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /stʊ.pɛˈfak.tʊs/
- Etimologia: De stupefaciō.
Adjectiu
[modifica]stupefactus m., stupefacta f., stupefactum n.
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | stupefactus | stupefacta | stupefactum | stupefactī | stupefactae | stupefacta | |
| Vocatiu | stupefacte | stupefacta | stupefactum | stupefactī | stupefactae | stupefacta | |
| Acusatiu | stupefactum | stupefactam | stupefactum | stupefactōs | stupefactās | stupefacta | |
| Genitiu | stupefactī | stupefactae | stupefactī | stupefactōrum | stupefactārum | stupefactōrum | |
| Datiu | stupefactō | stupefactae | stupefactō | stupefactīs | |||
| Ablatiu | stupefactō | stupefactā | stupefactō | stupefactīs | |||