solaçaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.ɫəˈsa.ɾən/
	balear /so.ɫəˈsa.ɾən/, /su.ɫəˈsa.ɾən/
Occidental:	/so.ɫaˈsa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

solaçaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de solaçar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb solaçar.

Variants

• [2] solacessin, solacessen, solaçassin, solaçassen

Miscel·lània

• Síl·labes: so·la·ça·ren (4)