solaçàrem

Potser volíeu: solaçarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.ɫəˈsa.ɾəm/
	balear /so.ɫəˈsa.ɾəm/, /su.ɫəˈsa.ɾəm/
Occidental:	/so.ɫaˈsa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

solaçàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de solaçar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb solaçar

Variants

• [2] solacéssim, solacéssem, solaçàssim, solaçàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: so·la·çà·rem (4)
• Anagrama: maçolares