soga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈsɔ.ɣə/, (gironí) /ˈso.ɣə/
Occidental:	nord-occidental /ˈso.ɣa/
	valencià /ˈsɔ.ɣa/, /ˈsɔ.ɣɔ/

• Rimes: -ɔɡa
• Etimologia: Del llatí sōca, d’origen preromà indoeuropeu incert, probablement cèltic potser gàl·lic, segle XI.

Nom

soga f. ‎(plural sogues)

1. Corda de gruix considerable.

Derivats

• sogall, sogar, soguer, soguejar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rope ^(en)
• Castellà: soga ^(es) f.
• Francès: corde ^(fr) f.
• Italià: fune ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: so·ga (2)
• Anagrames: agòs, gosa, gosà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat