sirena

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /siˈɾɛ.nə/, occidental /siˈɾe.na/
  • Rimes: -ɛna
  • Etimologia: Del llatí sirēna, provinent del grec antic Σειρήν ‎(Seirḗn, «monstre marí»), segle XIV.

Nom[modifica]

sirena f. ‎(plural sirenes)

  1. Criatura mitològica meitat dona meitat peix que amb els seus cants feia distreure els mariners fins a fer-los naufragar.
  2. So llarg i estrident emprat per cridar l'atenció en vehicles d'urgències o per anunciar l'arribada de les barques al port.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /siˈɾe.na/
Americà: alt /s(i)ˈɾe.na/, baix /siˈɾe.na/

Nom[modifica]

sirena f. ‎(plural sirenas)

  1. sirena

Compostos i expressions[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sirena