resina

Català

• Pronúncia: oriental /rəˈzi.nə/, occidental /reˈzi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí rēsīna, segle XIII.
• Anagrames: arenis, arnies, arniés, arseni, Arseni, iserna, raines, sirena

Nom

re·si·na f. ‎(plural resines)

1. Substància enganxosa obtinguda de la saba d'alguns arbres.
2. (halterofília, boxa, pilota basca) Substància polvoritzada que s'aplica a la sola d'una bota, el terra d'un ring o bé l'empunyadura d'una pala o una paleta, utilitzada per a facilitar al màxim l'adherència de l'esportista amb la superfície de contacte.
3. (handbol, pilota basca) pega

Notes

En halterofília i boxa, la resina és una substància orgànica, generalment d'origen vegetal, mentre que en pilota basca és una substància sintètica.

Traduccions

Substància polvoritzada utilitzada per a facilitar al màxim l'adherència de l'esportista

• Anglès: resin ^(en)
• Basc: erretxina ^(eu)

• Castellà: resina ^(es)
• Francès: arcanson ^(fr), résine ^(fr)

Vegeu també

• Resina a la Viquipèdia
• resina. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia: /reˈsi.na/
• Etimologia: Del llatí rēsīna.

Nom

re·si·na f. ‎(plural resinas)

1. resina

Llatí

• Pronúncia: /reːˈsiː.na/
• Etimologia: Del grec antic ῥητῑ́νη ‎(rhētī́nē).

Nom

rēsīna f. ‎(genitiu rēsīnae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēsīna	rēsīnae
Vocatiu	rēsīna	rēsīnae
Acusatiu	rēsīnam	rēsīnās
Genitiu	rēsīnae	rēsīnārum
Datiu	rēsīnae	rēsīnīs
Ablatiu	rēsīnā	rēsīnīs

1. resina