resina

Català

• Pronúncia: oriental /rəˈzi.nə/, occidental /reˈzi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí rēsīna, segle XIII.
• Anagrames: arenis, arnies, arniés, arseni, Arseni, iserna, niares, raines, sirena

Nom

re·si·na f. ‎(plural resines)

1. Substància enganxosa obtinguda de la saba d'alguns arbres.
2. (halterofília, boxa, pilota basca) Substància polvoritzada que s'aplica a la sola d'una bota, el terra d'un ring o bé l'empunyadura d'una pala o una paleta, utilitzada per a facilitar al màxim l'adherència de l'esportista amb la superfície de contacte.
3. (handbol, pilota basca) pega

Notes

En halterofília i boxa, la resina és una substància orgànica, generalment d'origen vegetal, mentre que en pilota basca és una substància sintètica.

Traduccions

Substància polvoritzada utilitzada per a facilitar al màxim l'adherència de l'esportista

• Albanès: rrëshirë ^(sq)
• Alemany: Harz ^(de) n.
• Anglès: resin ^(en)
• Àrab: رَاتِينَج‎ ^(ar) m.
• Armeni: խեժ ^(hy) ‎(khej)
• Basc: erretxina ^(eu)
• Belarús: смала́ ^(be) f. ‎(smalà)
• Búlgar: смола́ ^(bg) f.
• Castellà: resina ^(es)
• Danès: harpiks ^(da) c.
• Eslovac: smola ^(sk) f., živica ^(sk) f.
• Feroès: harpeis ^(fo) n.
• Finès: pihka ^(fi)
• Francès: arcanson ^(fr), résine ^(fr)
• Friülà: rèsine ^(fur) f.
• Gallec: resina ^(gl) f.
• Georgià: ფისი ^(ka) ‎(pissi)
• Grec: ρητίνη ^(el) f. ‎(ritini)

• Grec antic: ῥητίνη ^(grc) f. ‎(rhētínē)
• Grec antic: ῥητίνη ^(grc) f. ‎(rhētínē)
• Hongarès: gyanta ^(hu)
• Irlandès: roisín ^(ga) m.
• Italià: resina ^(it) f.
• Llatí: resina ^(la) f.
• Luxemburguès: Haarz ^(lb) m.
• Macedoni: смола ^(mk) f.
• Neerlandès: hars ^(nl) m.
• Noruec: kvae ^(no)
• Polonès: żywica ^(pl) f., żywica ^(pl) f.
• Portuguès: resina ^(pt) f.
• Romanès: rășină ^(ro) f.
• Rus: смола́ ^(ru) f. ‎(smolà)
• Suec: kåda ^(sv) c.
• Tai: ยาง ^(th)
• Txec: ryskyřice ^(cs) f.
• Xinès: 树脂 ^(zh) ‎(shùzhī)

Vegeu també

• Resina a la Viquipèdia
• resina. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia: /reˈsi.na/
• Etimologia: Del llatí rēsīna.

Nom

re·si·na f. ‎(plural resinas)

1. resina

Llatí

• Pronúncia: /reːˈsiː.na/
• Etimologia: Del grec antic ῥητῑ́νη ‎(rhētī́nē).

Nom

rēsīna f. ‎(genitiu rēsīnae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rēsīna	rēsīnae
Vocatiu	rēsīna	rēsīnae
Acusatiu	rēsīnam	rēsīnās
Genitiu	rēsīnae	rēsīnārum
Datiu	rēsīnae	rēsīnīs
Ablatiu	rēsīnā	rēsīnīs

1. resina