sinar
Caló català[modifica]
- Pronúncia: /siˈna/
- Etimologia: Del romaní si.
Verb[modifica]
sinar (siná)
- ésser, ser
- «Si em pucaveles a la pestanyí sinaràs com els busnós. Nastis, nai penelis, manses sinyela caló.» (Sabor de Gràcia, «Gitanos catalans», 2015)
- Si em delates a la policia seràs com els paios. Calla, no parlis, servidor és gitano.
Variants[modifica]
Conjugació[modifica]
El radical pot alternar amb els infixos -iny- i -el-.
| man | tuquis | ell/ella | nosaltros | vosaltros | ellos/elles | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| present d’ind. | sinyelo (sinjélu) | sinyeles (sinjéləs), sines (sínəs) | sinyela (sinjélə), sina (sínə), sin | sinyem (sinjèm) | ||
| futur | sinaràs (sinərás) | |||||
| infinitiu | sinar (siná), sinyar (sinjá), sinelar (sinəlá) | |||||
La forma sin només en expressions fossilitzades, com sin latxó («és bo»)
Vegeu també[modifica]
- Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
- Moser, Alina. Mirades sobre el caló català, Universitat de Barcelona, 2016
Caló espanyol[modifica]
- Etimologia: Del romaní si.
Verb[modifica]
sinar (sinár)
Variants[modifica]
- sinelar (sinelár)