sensat

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /sənˈsat/, occidental /senˈsat/
  • Rimes: -at
  • Homòfon: censat
  • Etimologia: Del llatí tardà sēnsātus, de sēnsa ‎(«pensaments»), de sēnsus ‎(«sentit»), segle XIV.

Adjectiu[modifica]

sensat m. ‎(femení sensata, plural masculí sensats, plural femení sensates)

  1. Persona que pren bones decisions perquè pensa abans d'actuar.
  2. Fet que ha estat raonat.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Conjunció[modifica]

sensat

  1. (septentrional) és a dir
    «Tant les [cigales] femelles com els mascles porten el mateix tamborí o els címbals amb una caixa de ressonància, contràriament a l'opinió d'un poeta de l'antologia, el qual imaginava les femelles mudes, sensat perquè les confonia amb els cigalons.» (Josep-Sebastià Pons, Llibre de les set sivelles, 1956)

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]