sendero

Potser volíeu: senderó

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /senˈde.ɾo/, meridional \seŋˈde.ɾo\

Americà: alt /s(e)nˈde.ɾo/, baix \seŋˈde.ɾo\, austral /senˈde.ɾo/

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: Del llatí *semitarius, de semĭta ‎(«senda»).

Nom

sendero m. ‎(plural senderos)

1. sender, senda

Sinònims

• senda, camino

Derivats

• senderismo

Verb

sendero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb senderar

Miscel·lània

• Síl·labes: sen·de·ro (3)
• Anagrames: dórense, endorse, endorsé, enredos, enrodés, ordenes, ordenés, órdenes

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sendero