selenita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sə.ɫəˈni.tə/, occidental /se.ɫeˈni.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia:

• [1] Derivat del grec antic Σελήνη ‎(Selḗnē, «divinitat de la mitologia grega identificada amb la Lluna»).
• [2] Del terme ςελήνιτης ‎(selḗnitēs, «roques trobades en la natura en forma de cristalls»).

Nom

selenita m. f. ‎(plural selenites)

1. Nom dels personatges ficticis, habitants de la Lluna, creats per Llucià de Samosata en el seu llibre "Història vertadera".

Traduccions

Habitants de la Lluna

• Castellà: selenita ^(es)
• Francès: Sélénite ^(fr)
• Italià: selenite ^(it)

Nom

selenita f. ‎(plural selenites)

1. Sulfat de calç cristal·litzat.

Traduccions

Sulfat de calç cristal·litzat

• Anglès: selenite ^(en)
• Castellà: selenita ^(es)
• Francès: sélénite ^(fr)
• Italià: selenita ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: se·le·ni·ta (4)
• Anagrames: alenties, enalties

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /se.leˈni.ta/

Americà: alt /se.leˈni.t(a)/, baix /se.leˈni.ta/

• Rimes: -ita

Nom

selenita m. f. ‎(plural selenitas)

1. selenita

Nom

selenita f. ‎(plural selenitas)

1. selenita

Miscel·lània

• Síl·labes: se·le·ni·ta (4)

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /se.leˈniː.ta/

Nom

selenita m. f. ‎(plural masculí seleniti, plural femení selenite)

1. selenita

Miscel·lània

• Síl·labes: se·le·nì·ta (4)