Vés al contingut

scio

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈskɪ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *skey- («distingir, separar, discernir»).

Verb

[modifica]

sciō ‎(1a present?), scīs ‎(2a present), scīre ‎(infinitiu), scīvī ‎(perfet), scītum ‎(supí)

  1. saber
  2. conèixer carnalment

Vegeu també

[modifica]
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.919-922