sabir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /səˈβir/, occidental /saˈβiɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Del francès sabir, de la lingua franca sabir, del català saber o occità saber amb tancament de la vocal per reducció vocàlica amaziga i àrab, usat sovint en el sentit de saber o no saber parlar romanç.

Nom[modifica]

sabir m. ‎(només en singular)

  1. Pidgin romànic nord-africà.
  2. lingua franca

Notes[modifica]

Estrictament la lingua franca és el pidgin mediterrani usat entre els segles VIII i XIX, i el sabir és el pidgin nord-africà del segle XIX bàsicament francès amb substrat de lingua franca. Vegeu també patuet d’origen migratori.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]