brisa

Potser volíeu: Brisa, brisà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾi.zə/, occidental /ˈbɾi.za/
• Rimes: -iza
• Etimologia: [1] Del català antic bria~brisa, d'origen incert, segle XIV. Probablement de l’occità antic bisa o francès antic bise ‎(‘bisa, vent fred del nord o nord-oest’) alterat per un encreuament obscur, potser amb gris ‎(‘aire gèlid’) o un germànic relacionat amb l’anglès breeze. Usat en navegació mediterrània com a vent de tramuntana o gregal, va ser difós al segle XVI pel castellà i portuguès brisa com a vent de llevant de navegació atlàntica. Com a vent suau de litoral és un calc semàntic del castellà del segle XIX. La documentació dels cognats immediats són posteriors al català: segle XV en anglès mitjà brees, italià brezza, lígur brîxa; segle XVI en castellà i portuguès; segle XVII en francès brise.
• Etimologia: [2] Del llatí brisa, probablement del llatí cèltic *brisare ‎(‘aixafar’), segle XV.

Nom

brisa f. ‎(plural brises)

1. Vent suau que es produeix al litoral a causa dels diferencials de temperatura, normalment al matí i a l'horabaixa.

Derivats

• brianxa
• brisaina
• briscanya
• brisot
• brisquet
• parabrisa

Traduccions

Tipus de vent suau

• Alemany: Brise ^(de) f., Windchen ^(de) n.
• Anglès: breeze ^(en)
• Armeni: զեփյուռ ^(hy) ‎(zepiur)
• Búlgar: бриз ^(bg) m. ‎(briz)
• Castellà: brisa ^(es) f.
• Coreà: 산들바람 ^(ko) ‎(sandeulbaram)
• Danès: brise ^(da) c.
• Eslovac: vánok ^(sk) m., vetrík ^(sk) m., bríza ^(sk) f.
• Esperanto: brizo ^(eo), venteto ^(eo)
• Feroès: lot ^(fo) n., gul ^(fo) n.
• Finès: tuulenvire ^(fi)
• Francès: brise ^(fr) f.
• Gal·lès: awel ^(cy) f.
• Georgià: ნიავი ^(ka) ‎(níavi), სიო ^(ka) ‎(sio)
• Grec: αεράκι ^(el) n. ‎(aeraki)
• Grec antic: αὔρα ^(grc) f. ‎(aúra)
• Hongarès: szellő ^(hu)
• Ido: brizo ^(io)
• Italià: brezza ^(it) f., ora ^(it) f.
• Japonès: 微風 ^(ja)
• Kirguís: жел ^(ky) ‎(djel)
• Letó: vesma ^(lv) f.
• Lituà: vėjelis ^(lt) m.
• Llatí: ventulus ^(la) m.
• Maltès: żiffa ^(mt) f.
• Neerlandès: bries ^(nl) m.
• Noruec: bris ^(no) m.
• Persa: نسیم‎ ^(fa)
• Polonès: bryza ^(pl) f., zefirek ^(pl) m., wicherek ^(pl) m.
• Portuguès: brisa ^(pt) f.
• Romanès: adiere ^(ro) f., boare ^(ro) f., briză ^(ro) f.
• Rus: бриз ^(ru) m. ‎(briz), ветеро́к ^(ru) m. ‎(veterok)
• Suec: bris ^(sv) c.
• Turc: meltem ^(tr)
• Txec: vánek ^(cs) m., větřík ^(cs)
• Ucraïnès: бриз ^(uk) m. ‎(briz), вітере́ць ^(uk) m. ‎(viterets)
• Vietnamita: ruồi trâu ^(vi)
• Xinès: 微風 ^(zh) ‎(微风, wēifēng), 微风 ^(zh) ‎(wēifēng)

Nom

brisa f. ‎(plural brises)

1. Residu produït després de trepitjar o premsar el raïm.

Traduccions

Residu del raïm

Verb

brisa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brisar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brisar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bri·sa (2)
• Anagrames: bisar, Ribas, sabir

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat