síncope

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈsiŋ.ku.pə/, balear /ˈsiŋ.ko.pə/, /ˈsiŋ.ku.pə/

Occidental: /ˈsiŋ.ko.pe/

• Etimologia: Del llatí syncope, segle XIV, del grec antic συγκοπή ‎(sunkopḗ).

Nom

sín·co·pe f. ‎(plural síncopes)

1. (patologia) Pèrdua transitòria de la consciència.
2. Eliminació de fonemes a l’interior d’una paraula.

   Ex.: can, en lloc de "casa d'en"

3. Estratègia emprada en la composició musical destinada a trencar la regularitat del ritme, mitjançant l'accentuació d'una nota.

Traduccions

pèrdua de consciència

• Anglès: syncope ^(en)

• Castellà: síncope ^(es)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \ˈsiŋ.ko.pe\

Americà: alt \ˈsiŋ.ko.p(e)\, baix \ˈsiŋ.ko.pe\

Nom

sín·co·pe m. ‎(plural síncopes)

1. (patologia) síncope