síncope

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈsiŋ.ku.pə/, balear /ˈsiŋ.ko.pə/, /ˈsiŋ.ku.pə/

Occidental: /ˈsiŋ.ko.pe/

• Etimologia: Del llatí syncope, segle XIV, del grec antic συγκοπή ‎(sunkopḗ).

Nom

sín·co·pe f. ‎(plural síncopes)

1. Eliminació de fonemes a l’interior d’una paraula.

   Ex.: can, en lloc de "casa d'en"

2. Estratègia emprada en la composició musical destinada a trencar la regularitat del ritme, mitjançant l'accentuació d'una nota.

Traduccions

Traduccions: síncope

• Anglès: syncope ^(en)

• Castellà: síncopa ^(es)

Vegeu també

• Síncope a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC