rumrumege

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

rumrumege

  1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rumrumejar
  2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rumrumejar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rumrumejar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: rum·ru·me·ge (4)
  • Anagrama: murmurege