rosegador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ru.zə.ɣəˈðo/, balear /ro.zə.ʝəˈðo/, /ru.zə.ɣəˈðo/

Occidental: nord-occidental /ro.ze.ɣaˈðo/, valencià /ro.ze.ɣaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De rossegar i el sufix -dor.

Adjectiu

rosegador m. ‎(femení rosegadora, plural masculí rosegadors, plural femení rosegadores)

1. Que rossega.

Traduccions

que rossega

• Anglès: rodent ^(en)
• Castellà: roedor ^(es)

• Francès: rongeur ^(fr)

Nom

rosegador m. ‎(plural rosegadors, femení rosegadora)

1. Qui rossega
2. (masculí) Individu del grup d'animals que forma un ordre dins dels mamífers. Es caracteritza per tenir quatres potes, normalment curtes, cua, i uns incisius especialment llargs que no para de moure (rosegar) per desgastar-los i evitar que creixin en excés.

Traduccions

individu d'un grup d'animals mamífers que roseguen els incisius

• Alemany: Nagetier ^(de) n.
• Anglès: rodent ^(en)

• Castellà: roedor ^(es)
• Francès: rongeur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·se·ga·dor (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot