romance

Anglès

• Pronúncia: RU /ɹəˈmæns/, EUA /ɹoʊˈmæns/

Àudio: EUA

(fitxer)

• Etimologia: De l'anglès mitjà romauns o roumance, de l’anglonormand i francès antic romanz o romans ‎(«romanç de França»), del llatí rōmānicē ‎(«a la romana»). Doblet de Romansch.

Nom

romance ‎(comptable i incomptable, plural romances)

1. romanç (narració medieval)
2. aventura amorosa
3. novel·la romàntica
4. romança (composició lírica cantada)

Verb

romance ‎(3a persona singular present romances, gerundi romancing, passat i participi romanced)

1. fantasiar, somiar truites

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /roˈman.θe/, meridional \roˈmaŋ.θe\

Americà: alt /roˈman.s(e)/, baix \roˈmaŋ.se\, austral /roˈman.se/

• Rimes: -anθe
• Etimologia: Del llatí rōmānicē ‎(«a la romana»).

Adjectiu

romance inv. ‎(plural romances)

1. romànic (de les llengües romàniques)

Nom

romance m. ‎(plural romances)

1. romanç (llengua romànica)
2. romanç (narració medieval)
3. romanç (composició poètica)
4. aventura amorosa
5. (plural) romanços

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·man·ce (3)
• Heterograma de 7 lletres (acemnor)

Francès

• Pronúncia: /ʁɔ.mɑ̃s/
• Etimologia: Del castellà romance, del llatí rōmānicē ‎(«a la romana»).

Nom

romance f. ‎(plural romances)

1. romanç (composició poètica)
2. romança (composició lírica cantada)
3. aventura amorosa