aventura

Potser volíeu: aventurà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ə.βənˈtu.ɾə/, balear /ə.vənˈtu.ɾə/

Occidental: nord-occidental /a.βenˈtu.ɾa/, valencià /a.venˈtu.ɾa/, /a.βenˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa

• Etimologia: Del llatí adventūra ‎(«allò que ha d’arribar»), segle XIII.
• Anagrames: aturaven, aürtaven, vantareu, vantàreu

Nom

a·ven·tu·ra f. ‎(plural aventures)

1. Una experiència arriscada normalment composta d'esdeveniments inesperats. Una aventura pot constar trobades amb persones, coses o situacions impactants, la realització de metes importants en la vida d'un individu, o un arriscat projecte de negocis.

Compostos i expressions

1. Esport d'aventura: aquell que comporta una intensa activitat en el medi natural.

Sinònims

• odissea, peripècia

Traduccions

Experiència arriscada

• Alemany: Abenteuer ^(de) n.
• Anglès: adventure ^(en)
• Castellà: aventura ^(es)
• Eslovac: dobrodružstvo ^(sk) n.
• Francès: aventure ^(fr)

• Italià: avventura ^(it)
• Llatí: casus ^(la) m., fortuna ^(la) f.
• Polonès: przygoda ^(pl) f.
• Portuguès: aventura ^(pt) f.
• Rus: приключе́ние ^(ru) n. ‎(prikliutxénie)

Verb

a·ven·tu·ra

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aventurar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aventurar

Vegeu també

• Aventura a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: aventura

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional \a.βenˈtu.ɾa\, meridional \a.βeŋˈtu.ɾa\

Americà: alt /a.benˈtu.ɾa/, baix \a.βeŋˈtu.ɾa\, austral \a.βenˈtu.ɾa\

Nom

a·ven·tu·ra f. ‎(plural aventuras)

1. aventura