romana

Potser volíeu: Romana

Català

Una balança antiga de tipus romana

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ruˈma.nə/, balear /roˈma.nə/, /ruˈma.nə/

Occidental: nord-occidental /roˈma.na/, valencià /roˈma.na/, /ruˈma.na/

• Rimes: -ana

Àudio: valencià septentrional

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí lībra romāna ‎(literalment «balança romana»), segle XIV.

Nom

romana f. ‎(plural romanes)

1. Balança per a grans pesos formada per braços desiguals.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: steelyard ^(en)
• Castellà: romana ^(es) f.

• Francès: balance romaine ^(fr) f.

Adjectiu

romana f. ‎(plural romanes)

1. forma femenina de romà

Nom

romana f. ‎(plural romanes)

1. forma femenina de romà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /roˈma.na/
• Rimes: -ana

Adjectiu

romana f. ‎(plural romanas)

1. forma femenina de romano

Nom

romana f. ‎(plural romanas)

1. forma femenina de romano

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /roˈmaː.na/

Adjectiu

romana f. ‎(plural romane)

1. forma femenina de romano

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /roːˈmaː.naː/, /roːˈmaː.na/

Adjectiu

rōmānā

1. ablatiu femení singular de rōmānus

rōmāna

1. nominatiu femení singular de rōmānus
2. nominatiu neutre plural de rōmānus
3. vocatiu femení singular de rōmānus
4. vocatiu neutre plural de rōmānus
5. acusatiu neutre plural de rōmānus

Gallec

• Pronúncia: /roˈma.na/

Adjectiu

romana f. ‎(plural romanas)

1. forma femenina de romano

Nom

romana f. ‎(plural romanas)

1. forma femenina de romano