romana

De Viccionari
Potser volíeu: Romana


Català
[modifica]

Una balança antiga de tipus romana
Oriental:  central /ruˈma.nə/
balear /roˈma.nə/, /ruˈma.nə/
Occidental:  /roˈma.na/
  • Rimes: -ana
  • Etimologia: Del llatí lībra romāna ‎(literalment «balança romana»), segle XIV.

Nom[modifica]

romana f. ‎(plural romanes)

  1. Balança per a grans pesos formada per braços desiguals.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

romana f. ‎(plural romanes)

  1. forma femenina de romà

Nom[modifica]

romana f. ‎(plural romanes)

  1. forma femenina de romà

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /roˈma.na/
  • Rimes: -ana

Adjectiu[modifica]

romana f. ‎(plural romanas)

  1. forma femenina de romano

Nom[modifica]

romana f. ‎(plural romanas)

  1. forma femenina de romano


Italià
[modifica]

  • Pronúncia: /roˈmaː.na/

Adjectiu[modifica]

romana f. ‎(plural romane)

  1. forma femenina de romano


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /roːˈmaː.naː/, /roːˈmaː.na/

Adjectiu[modifica]

rōmānā

  1. ablatiu femení singular de rōmānus

rōmāna

  1. nominatiu femení singular de rōmānus
  2. nominatiu neutre plural de rōmānus
  3. vocatiu femení singular de rōmānus
  4. vocatiu neutre plural de rōmānus
  5. acusatiu neutre plural de rōmānus


Gallec
[modifica]

  • Pronúncia: /roˈma.na/

Adjectiu[modifica]

romana f. ‎(plural romanas)

  1. forma femenina de romano

Nom[modifica]

romana f. ‎(plural romanas)

  1. forma femenina de romano