rodoredià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.ðu.ɾə.ðiˈa/
	balear /ro.ðo.ɾə.ðiˈa/, /ru.ðu.ɾə.ðiˈa/
Occidental:	/ro.ðo.ɾe.ðiˈa/

• Rimes: -a
• Etimologia: De Rodoreda i el sufix -ià, segle XX.

Adjectiu

rodoredià m. ‎(femení rodorediana, plural masculí rodoredians, plural femení rodoredianes)

1. Corresponent o pertanyent a Mercè Rodoreda o a la seva obra.

   «La plaça del Diamant, un quadrat, un dau, gairebé perfecte enmig del barri de Gràcia, és, sens dubte, el paisatge rodoredià de Barcelona més preservat: “Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors.”» (Llorenç Soldevila, Carnet de ruta: Rodoreda, a mercè dels druides i els àngels, La Veu dels Llibres, oct. 2020)

   «Reproduïm un fragment de la biografia Mercè Rodoreda on s'apunta l'origen poètic de la simbologia rodorediana: "Possiblement gràcies a buscar la musicalitat en la poesia, Mercè Rodoreda aprendrà a buscar la musicalitat dels mots, el ritme com encantador que serà característic de la seua prosa. [...] i la poeticitat la trobarà dins la més estricta quotidianitat, o dins universos imaginaris, profundament personals."» (Carles Cortés i Orts, El simbolisme en la narrativa de Mercè Rodoreda, Universitat d'Alacant, Revista de Catalunya, núm. 96, ISSN 0213-5876, maig 1995)

   «En l'actualitat, Anna Maria Saludes Amat és una traductora a la llengua italiana de part de l'obra rodorediana i una experta en l'autora.» (Marta Pessarrodona, França 1939. La cultura catalana exiliada, 2010)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: rodorediano ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·do·re·di·à (5)

Vegeu també

• Obres de referència: Optimot
• Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre rodoredià