replantejàreu

Potser volíeu: replantejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.pɫən.təˈʒa.ɾəw/
	balear /rə.pɫən.təˈd͡ʒa.ɾəw/, /rə.pɫən.təˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /re.pɫan.teˈʒa.ɾew/, valencià /re.pɫan.teˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

replantejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de replantejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb replantejar.

Variants

• [2] replantegéssiu, replantegésseu, replantejàssiu, replantejàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·plan·te·jà·reu (5)