repèl

Potser volíeu: repel

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈpɛɫ/, occidental /reˈpɛɫ/
• Rimes: -ɛl
• Etimologia: Del prefix re- i pèl, segle XIII, per haplologia del prefix rere- i associació entre pell i pèl.

Nom

repèl m. ‎(plural repèls)

1. Fibra despresa de la superfície.
2. (antic, nord-occidental, valencià septentrional) repeló

Variants

• repel (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Compostos i expressions

• a repèl

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pèl (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC