rengle

Català

• Pronúncia: oriental /ˈrɛŋ.ɡɫə/, occidental /ˈreŋ.ɡɫe/
• Homòfon: rengla
• Etimologia: De reng amb interferència de regla, segle XVI.

Nom

ren·gle m. ‎(plural rengles)

1. (central) reng
2. (argot casteller) Cadascuna de les columnes de castellers que formen el tronc d'un castell. Sinònim: rengla.
3. (argot casteller) Rengle central d'un castell de tres o de cinc, per oposició a la plena i la buida. Sinònim: rengla.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia: \ˈreŋ.ɡle\

• Etimologia: Del català rengle.

Nom

ren·gle m. ‎(plural rengles)

1. reng

Sinònims

• ringlera