rengle

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

ren·gle m. ‎(plural rengles)

  1. (central) reng
  2. (argot casteller) Cadascuna de les columnes de castellers que formen el tronc d'un castell. Sinònim: rengla.
  3. (argot casteller) Rengle central d'un castell de tres o de cinc, per oposició a la plena i la buida. Sinònim: rengla.

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Etimologia: Del català rengle.

Nom[modifica]

ren·gle m. ‎(plural rengles)

  1. reng

Sinònims[modifica]