renard
Català antic[modifica]
- Etimologia: Del francès antic renard, d’origen antroponímic.
Nom[modifica]
renard m. (plural renards)
Variants[modifica]
Sinònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
Francès[modifica]
- Pronúncia: /ʁəˈnaʁ/
- Etimologia: Nom del protagonista del Roman de Renart, un recull de contes del segle XII, de l’antropònim germànic *Raginaharduz (literalment «consell fort»), origen del cognom català Renart i de l’alemany Reinhard.
Nom[modifica]
renard m. (plural renards, femení renarde)
Compostos i expressions[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia en francès