puntual

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /pun.tuˈaɫ/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: Del llatí puctualis, segle XV.

Adjectiu[modifica]

puntual inv. ‎(plural puntuals)

  1. Que fa les coses en el moment previst.
  2. Exacte, precís.
  3. Referit a un punt o fet amb punts.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pun·tu·al (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /punˈtwal/, meridional \puŋˈtwal\
Americà: alt /p(u)nˈtwal/, baix \puŋˈtwal\, austral /punˈtwal/

Adjectiu[modifica]

pun·tual inv. ‎(plural puntuales)

  1. puntual