predicament

Potser volíeu: prédicament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /pɾə.ði.kəˈmen/, balear /pɾə.ði.kəˈment/

Occidental: nord-occidental /pɾe.ði.kaˈmen/, valencià /pɾe.ði.kaˈment/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí praedicamentum, segle XIV.

Nom

predicament m. ‎(plural predicaments)

1. (filosofia) Cadascuna de les classes o categories a que es redueixen totes o entitats físiques.
2. Grau d'opinió o reputació.

Traduccions

predicament [1]

• Anglès: predicament ^(en)
• Castellà: predicamento ^(es)
• Francès: prédicament ^(fr)

• Italià: predicamento ^(it)
• Llatí: praedicamentum ^(la)
• Occità: predicament ^(oc) m.

predicament [2]

• Anglès: prestige ^(en)
• Castellà: predicamento ^(es)
• Francès: degré de réputation ^(fr)

• Italià: predicamento ^(it)
• Llatí: existimatio ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·di·ca·ment (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /pɹɪˈdɪkəmənt/

Nom

predicament ‎(plural predicaments)

1. predicament [1]
2. tràngol