prebenda

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾəˈβen.də/, occidental /pɾeˈβen.da/
• Rimes: -enda
• Etimologia: Del llatí præbenda.

Nom

prebenda f. ‎(plural prebendes)

1. Qualsevol benefici o dignitat eclesiàstica, com canonicat, etc.
2. Lo dret de cobrar i gaudir dels fruits.
3. Metafòricament, l'ofici o lloc de molta utilitat i poc treball.
4. Bona prebenda: renda, destí de lucre i descans.

Variants

• (arcaismes) prebénda

Traduccions

Traduccions

• Castellà: prebenda ^(es) [1,2,3]; pera ^(es) [4]
• Llatí: præbenda ^(la) [1,2]; sacra annona ^(la) [1]; ministerium ^(la) [3]; lucrativum, commodum officium ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·ben·da (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \pɾeˈβen.da\, meridional \pɾeˈβeŋ.da\

Americà: alt /p(ɾe)ˈben.da/, baix \pɾeˈβeŋ.da\, austral \pɾeˈβen.da\

• Rimes: -enda
• Etimologia: Del llatí præbenda.

Nom

prebenda f. ‎(plural prebendas)

1. prebenda

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·ben·da (3)