pratum

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈpraː.tʊm/
• Etimologia: De l'indoeuropeu *pra- («inclinat vers un costat»).

Nom

prātum n. ‎(genitiu prātī)

1. prat

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	prātum	prāta
Vocatiu	prātum	prāta
Acusatiu	prātum	prāta
Genitiu	prātī	prātōrum
Datiu	prātō	prātīs
Ablatiu	prātō	prātīs

Derivats

• prātēnsis
• prātulum

Variants

• pratus