pralí

Caló català

• Pronúncia: /pɾəˈli/
• Etimologia: Femení de phral amb flexió analògica romaní. Compareu amb el romaní phen.

Nom

pralí ‎(prəlí) f.

1. germana

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33