pròtesi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɾɔ.tə.zi/, occidental /ˈpɾɔ.te.zi/
• Etimologia: Del llatí prothesis, variant de prosthesis, del grec antic πρόσθεσις ‎(prósthesis, «proposició»), segle XV.

Nom

pròtesi f. ‎(plural pròtesis)

1. Peça o aparell artificial implantat en el cos en substitució d’un òrgan.
2. (lingüística) So no etimològic inserit per processos de canvi lingüístic a l'inici d'un mot

Traduccions

Peça artificial implantada

• Alemany: Prothese ^(de) f.
• Anglès: prosthesis ^(en)
• Armeni: պրոթեզ ^(hy) ‎(protez)
• Belarús: пратэ́з ^(be) m. ‎(pratez)
• Búlgar: проте́за ^(bg) f. ‎(proteza)
• Castellà: prótesis ^(es) f.
• Coreà: 보철 ^(ko) ‎(bocheol)
• Eslovè: proteza ^(sl) f.
• Esperanto: protezo ^(eo)
• Finès: proteesi ^(fi)
• Francès: prothèse ^(fr) f.
• Gallec: prótese ^(gl)
• Georgià: პროთეზი ^(ka) ‎(pròtezi)
• Grec: πρόσθεση ^(el) f. ‎(prósthessi)
• Italià: protesi ^(it) f.
• Japonès: 義肢 ^(ja)
• Kazakh: протез ^(kk) ‎(protez)
• Neerlandès: prothese ^(nl) f.
• Noruec: protese ^(no) m.
• Occità: protèsi ^(oc) f.
• Persa: اندامسازی‎ ^(fa)
• Polonès: proteza ^(pl) f.
• Portuguès: prótese ^(pt) f.
• Romanès: proteză ^(ro) f.
• Rus: проте́з ^(ru) m. ‎(protez)
• Serbocroat: протеза ^(sh), proteza ^(sh) f.
• Suec: protes ^(sv)
• Txec: protéza ^(cs) f.
• Ucraïnès: проте́з ^(uk) m. ‎(protez)
• Xinès: 義肢 ^(zh) ‎(义肢, yìzhī)

So no etimològic

• Anglès: prothesis ^(en)
• Castellà: prótesis ^(es) f.
• Francès: prothèse ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: prò·te·si (3)
• Heterograma de 7 lletres (eioprst)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB