poruka

Serbocroat

• Pronúncia: /'poruka/
• Etimologia: Del prefix po- i ruka, cognat del rus порука ‎(poruka, «fiança, garantia»).

Nom

poruka f.

1. missatge

   Poslaću poruku svim plemićima u kraljevstvu. ― Enviaré un missatge a tots els nobles del regne.

   Stigle su ti dve poruke na telefonu. ― T'han arribat dos missatges al mòbil.

Declinació

Declinació de poruka

	singular	plural
nominatiu	poruka	poruke
vocatiu	poruko	poruke
acusatiu	poruku	poruke
genitiu	poruke	poruka
datiu	poruci	porukama
locatiu	poruci	porukama
instrumental	porukom	porukama

Relacionats

• poručiti (perfectiu), poručivati (imperfectiu)