pongué

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /puŋˈɡe/
balear /poŋˈɡe/, /puŋˈɡe/
Occidental:  /poŋˈɡe/

Verb[modifica]

pongué

  1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de pondre

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pon·gué (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egnopu)
  • Anagrama: opugne