opugne

Català

Verb

opugne

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de opugnar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb opugnar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb opugnar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb opugnar.

Variants

• [1] opugno, opugni, opugn
• [2] opugni
• [3] opugni
• [4] opugni

Miscel·lània

• Síl·labes: o·pug·ne (3)
• Heterograma de 6 lletres (egnopu)
• Anagrama: pongué