políreu

Potser volíeu: polireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɫi.ɾəw/
	balear /poˈɫi.ɾəw/, /puˈɫi.ɾəw/
Occidental:	/poˈɫi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

políreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de polir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir.

Variants

• [1] poliguéreu
• [2] poliguésseu, poliguéreu, políssiu, polísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lí·reu (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilopru)
• Anagrama: repiulo