pleura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈpɫɛw.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈpɫɛw.ɾa/
	valencià /ˈpɫɛw.ɾa/, /ˈpɫɛw.ɾɛ/

• Etimologia: Del grec antic πλευρά ‎(pleurá, «costat»), segle XV.

Nom

pleura f. ‎(plural pleures)

1. Membrana serosa que recobreix el pulmó per fora i la cavitat toràcica i el diafragma per dins.

Derivats

• pleural

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pleura ^(en)
• Castellà: pleura ^(es) f.
• Llatí: pleura ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pleu·ra (2)
• Heterograma de 6 lletres (aelpru)
• Anagrames: parleu, plaure, plauré

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

Nom

pleura ‎(plural pleurae)

1. (anatomia) pleura

Vegeu també

• pleura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpleu.ɾa/
• Rimes: -euɾa
• Etimologia: Del grec antic πλευρά ‎(pleurá, «costat»).

Nom

pleura f. ‎(plural pleuras)

1. (anatomia) pleura

Derivats

• pleural
• pleurítico

Miscel·lània

• Síl·labes: pleu·ra (2)
• Heterograma de 6 lletres (aelpru)
• Anagrama: repula

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pleura
• pleura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplew.ra/

Nom

pleura f. ‎(genitiu pleurae)

1. (Terminologia Anatomica) pleura

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pleura	pleurae
Vocatiu	pleura	pleurae
Acusatiu	pleuram	pleurās
Genitiu	pleurae	pleurārum
Datiu	pleurae	pleurīs
Ablatiu	pleurā	pleurīs

Vegeu també

• pleura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].