plasent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫəˈzen/
	balear /pɫəˈzent/, /pɫəˈzen/
Occidental:	nord-occidental /pɫaˈzen/
	valencià /pɫaˈzent/, /pɫaˈzen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del català antic plasent, de l'occità antic plasent, participi de plaser ‎(‘plaure’), segle XIV.

Adjectiu

plasent inv. ‎(plural plasents)

1. Forma alternativa de plaent.
2. divertit

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·sent (2)
• Heterograma de 7 lletres (aelnpst)
• Anagrames: plaents, plantes, plantés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB