placentero

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pla.θenˈte.ɾo/, meridional \pla.θeŋˈte.ɾo\

Americà: alt /pl(a).senˈte.ɾo/, baix \pla.seŋˈte.ɾo\, austral /pla.senˈte.ɾo/

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: De placiente i el sufix -ero o del llatí placentis i el sufix -ero.

Adjectiu

placentero m. ‎(femení placentera, plural masculí placenteros, plural femení placenteras)

1. plaent (que causa plaer)

Relacionats

• placer

Descendents

• Català: placenter (castellanisme), plaenter (calc)

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·cen·te·ro (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre placentero