piló

Potser volíeu: pilo, piło

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /piˈɫo/
• Rimes: -o
• Etimologia: De pila i el sufix -ó, segle XV.

Nom

piló m. ‎(plural pilons)

1. Peça gruixuda de fusta sobre la qual es fa força.
2. Cilindre, generalment de formigó, que es fa servir per tallar el pas de vehicles en un carrer o per impedir el seu estacionament.
3. Munt de coses apilonades, ex:piló de llenya.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pylon ^(en)
• Castellà: pilón ^(es) m.
• Italià: muccchio ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·ló (2)
• Anagrames: opil, polí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Caló català

• Pronúncia: /piˈlo/
• Etimologia: Del romaní pilo, participi de pijel ‎(«beure»). Compareu amb pilar.

Adjectiu

piló ‎(femení pilí)

1. borratxo

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33