pertànyer

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pərˈta.ɲə/
Occidental:  nord-occidental /perˈta.ɲe/, valencià /peɾˈta.ɲeɾ/
  • Etimologia: De l'antic tànyer, derivat del llatí tangere ‎(«tocar»), amb influència de pertinere ‎(«pertànyer»), segle XIII.

Verb[modifica]

pertànyer intr.

  1. Ésser alguna cosa propietat d'algú.
  2. Ésser part integrant d'una cosa.
  3. Correspondre al càrrec o l'obligació d'algú.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pertanyo, pertany, pertanyem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: per·tà·nyer (3)

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot