perorar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /pə.ɾuˈɾa/, balear /pə.ɾoˈɾa/, /pə.ɾuˈɾa/
Occidental: nord-occidental /pe.ɾoˈɾa/, valencià /pe.ɾoˈɾaɾ/

Verb[modifica]

pe·ro·rar intr.

  1. Fer un discurs llarg i inoportú.
  2. Parlar vanament com si es pronunciés un discurs inoportú.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: peroro, perora, perorem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /pe.ɾoˈɾaɾ/
Americà: alt /p(e).ɾoˈɾaɾ/, baix /pe.ɾoˈɾaɾ/
  • Etimologia: Del llatí peroro.

Verb[modifica]

pe·ro·rar intr. ‎(present peroro, passat peroré, futur peroraré)

  1. perorar