penediguéreu

Català

Verb

penediguéreu

1. (col·loquial balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de penedir-se
2. (col·loquial valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb penedir-se

Variants

• [1] penedíreu
• [2] penediguésseu, penedíssiu, penedísseu, penedíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ne·di·gué·reu (5)
• Anagrama: depengueríeu