penediguérem

Català

Verb

penediguérem

1. (col·loquial balear) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de penedir-se
2. (col·loquial valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb penedir-se

Variants

• [1] penedírem
• [2] penediguéssem, penedíssim, penedíssem, penedírem

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ne·di·gué·rem (5)
• Anagrama: depengueríem