parc
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]


Nom[modifica]
parc m. (plural parcs)
- Dins d'una població, espai públic destinat a l'esbarjo que sovint té vegetació, especialment gespa i alguns arbres.
- Fora de les poblacions, terreny ampli destinat a la cria ornamental de vegetació o a l'esbarjo o bé a la cacera.
- Terreny destinat a la cria salvatge o semisalvatge d'animals i plantes, per tal de prevenir-ne l'extinció o bé per exposar-los a les mirades de visitants muntats en vehicles motoritzats i tancats.
- Àrea tancada i sovint de pagament, amb instal·lacions adequades per a realitzar alguns tipus concrets d'esbarjo. Exemple: parc aquàtic.
- Parc d'atraccions. Aquell que ofereix un esbarjo amb les parades típiques de les fires i d'altres atraccions mecanitzades.
- Parc mòbil. Conjunt de vehicles que compleixen una o més característiques concretes. Per exemple el parc mòbil d'una ciutat (vehicles que circulen en aquella ciutat).
- Parc de bombers, d'ambulàncies, de cotxes de policia. Conjunt de vehicles públics destinats a la funció que el nom indica, sovint en aquesta definició també s'inclouen instal·lacions dels vehicles i persones que els tripulen o en fan el manteniment.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Espai públic destinat a l'esbarjo
|
|
Adjectiu[modifica]
parc m. (femení parca, plural masculí parcs, plural femení parques)
- Moderat en les quantitats.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Moderat en les quantitats
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: carp
Vegeu també[modifica]
Francès[modifica]
- Pronúncia: /paʁk/
- Etimologia: Del llatí parricus («cleda»).
Nom[modifica]
parc m. (plural parcs)