osta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɔs.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔs.ta/
	valencià /ˈɔs.ta/, /ˈɔs.tɔ/

• Rimes: -ɔsta
• Homòfon: hoste
• Etimologia: Incerta, potser del llatí obstare ‎(«retenir»), segle XIV.

Nom

osta f. ‎(plural ostes)

1. (nàutica) Corda que subjecta l’antena d’una vela llatina o d’una aurica a popa durant les brandades o empopades.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: osta ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: os·ta (2)
• Anagrames: astò, sota, tosa, Tosa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈos.ta/, meridional /ˈoh.ta/

Americà: alt /ˈos.t(a)/, baix /ˈoh.ta/

• Rimes: -osta
• Etimologia: Del català osta.

Nom

osta f. ‎(plural ostas)

1. osta

Miscel·lània

• Síl·labes: os·ta (2)