orinàreu

Potser volíeu: orinareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾiˈna.ɾəw/
	balear /o.ɾiˈna.ɾəw/, /u.ɾiˈna.ɾəw/
Occidental:	/o.ɾiˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

orinàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de orinar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb orinar.

Variants

• [2] orineguéssou, orinéssiu, orinésseu, orinàssiu, orinàsseu

Miscel·lània

• Anagrama: ornaríeu