orfebre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /urˈfɛ.βɾə/, occidental /oɾˈfɛ.βɾe/
• Rimes: -ɛbɾe
• Etimologia: Del francès orfèvre, i aquest del llatí auri faber ‎(‘artesà de l'or’).

Nom

orfebre m. f. ‎(plural orfebres)

1. Persona que fa o ven objectes d'or, argent i altres metalls preciosos.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: arpunues ^(sq)
• Alemany: Goldschmied ^(de) m.
• Anglès: goldsmith ^(en), silversmith ^(en)
• Àrab: صَائِغ‎ ^(ar) m.
• Armeni: ոսկերիչ ^(hy) ‎(voskeritx)
• Búlgar: златар ^(bg) m. ‎(zlatar)
• Castellà: orfebre ^(es)
• Coreà: 금 세공인 ^(ko) ‎(geum segong-in)
• Danès: guldsmed ^(da)
• Eslovac: zlatník ^(sk) m., zlatníčka ^(sk) f.
• Esperanto: oraĵisto ^(eo)
• Estonià: kullassepp ^(et)
• Feroès: gullsmiður ^(fo) m.
• Finès: kultaseppä ^(fi)
• Francès: orfèvre ^(fr)
• Gal·lès: eurof ^(cy) m.
• Georgià: ოქრომჭედელი ^(ka) ‎(okromtxèdeli)
• Grec: χρυσοχόος ^(el) m. f. ‎(khrissokhoos)
• Grec antic: χρυσοχόος ^(grc) m. ‎(khrysokhóos)
• Hongarès: aranyműves ^(hu)
• Ídix: גאָלדשמיד‎ ^(yi) m.
• Islandès: gullsmiður ^(is) m.
• Italià: orafo ^(it)
• Japonès: 金細工人 ^(ja)
• Llatí: aurifex ^(la) m.
• Macedoni: златар ^(mk) m.
• Neerlandès: goudsmid ^(nl)
• Polonès: złotnik ^(pl) m.
• Portuguès: ourives ^(pt), aurífice ^(pt)
• Romanès: aurar ^(ro) m.
• Serbocroat: zlatar ^(sh)
• Suec: guldsmed ^(sv) c.
• Tagal: panday-ginto ^(tl)
• Tai: ช่างทอง ^(th)
• Txec: zlatník ^(cs) m.
• Vietnamita: thợ bạc ^(vi)
• Xinès: 冶金匠 ^(zh) ‎(yějīnjiàng)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·fe·bre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \oɾˈfe.βɾe\

Americà: alt /oɾˈfe.bɾe/, baix \oɾˈfe.βɾe\

• Rimes: -ebɾe
• Etimologia: Del francès orfèvre.

Nom

orfebre m. f. ‎(plural orfebres)

1. orfebre

Derivats

• orfebrería

Miscel·lània

• Síl·labes: or·fe·bre (3)
• Anagrama: febrero

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre orfebre