faber

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfa.bɛr/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *dhabh («adequar»).[1]

Nom[modifica]

faber m. ‎(genitiu fabrī)

2a declinació (e)r-, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu faber fabrī
Vocatiu faber fabrī
Acusatiu fabrum fabrōs
Genitiu fabrī fabrōrum
Datiu fabrō fabrīs
Ablatiu fabrō fabrīs
  1. artesà
  2. forjador

Derivats[modifica]

Adjectiu[modifica]

faber m., fabra f., fabrum n.

  1. enginyós, elaborat, artesanal

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -er, -ra, -rum.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu faber fabra fabrum fabrī fabrae fabra
Vocatiu faber fabra fabrum fabrī fabrae fabra
Acusatiu fabrum fabram fabrum fabrōs fabrās fabra
Genitiu fabrī fabrae fabrī fabrōrum fabrārum fabrōrum
Datiu fabrō fabrae fabrō fabrīs
Ablatiu fabrō fabrā fabrō fabrīs


Vegeu també[modifica]

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.233-234