ordinares

Català

Verb

ordinares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ordinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·di·na·res (4)
• Anagrama: arredonís

Català antic

Verb

ordinares

1. segona persona singular (tu) del passat de ordinar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de ordinar

Variants

• [1] ordinast, ordinist
• [2] ordinasses