orat

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /uˈɾat/, balear /oˈɾat/, /uˈɾat/
Occidental: /oˈɾat/
  • Rimes: -at
  • Homòfon: urat
  • Etimologia: Del llatí vulgar *aurātu ‎(«esventat, tocat per l’oratge»), segle XIV, de aura ‎(«brisa»).

Adjectiu[modifica]

orat m. ‎(femení orada, plural masculí orats, plural femení orades)

  1. (també substantivat) Boig, que ha perdut la raó.

Descendents[modifica]

Verb[modifica]

orat

  1. participi masculí singular del verb orar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·rat (2)
  • Anagrames: rota, taro

Vegeu també[modifica]